Dia 32. Justo comença a caminar.

Beget – Albanyà.

Aquest dia ha estat bonic per diversos motius. El primer, que hui el meu cosí Justo ha començat a caminar amb mi amb la intenció d’acompanyar-me en la recta final. En segon lloc, l’esmorzar que hem realitzat amb alguns components del club de muntanya Talaixà, la conversa i el vi han estat molt gustosos, de fet Justo ens ha ensenyat la famosa cançó del Ví de la Vall d’Albaida, que diu així:

LA CANÇÓ DEL VÍ

Tu eres aquell

que jo veia per baix les cepades

i els gossos pegant-te queixalades

i jo pegant-te falsonades,

et tirava al cabàs,

del cabàs a la sària,

de la sària al carro

i del carro al cup

i allí en el cup et patejaven,

et xafigaven per aquelles sequieroles xorrant,

tu què plors tenies

replegves pols, runa, teranyines

i alguna pixarrada de gat

i ara per ser tan cabut

passaràs per l’embut.

(Cançó popular de la Vall d’Albaida)

Respecte a la ruta ha sigut llarga però, prou diversa. L’ombra, les fulles a terra i diversos rius han marcat gran part del recorregut.

Eixida de Beget.

Recolzeu el reto: https://www.migranodearena.org/reto/20309/transtrevol